• 1 De mitjana, la disminució del nombre de matrimonis al món occidental durant els darrers 20 anys és (...)

2Hem hagut de recordar aquests pocs elements de contextualització perquè aquest augment dels actes cerimonials, un precedent quasi imprescindible de la lluna de mel, es produeix en una tendència generalitzada de descens continuat del nombre de casaments. I això sense ni esmentar el dels matrimonis religiosos (un ritu cerimonial en si mateix) almenys als països on la vida pública està secularitzada. Hi hauria una aparent paradoxa en aquesta formalització d'un acte que en molts països ja no representa un pas necessari per viure-ho en parella1. Un acte i un jurament que de cap manera garanteixen una convivència duradora un cop reconegut el divorci. Un acte que, d'altra banda, s'ha estès més enllà de la parella heterosexual tradicional amb la seva extensió a les parelles homosexuals dels països més liberals. Un acte que va lligat a la procreació de fills legítims (i la lluna de mel apareix com el moment ideal de la concepció) i que ja no té aquesta funció, la proporció de fills nascuts fora del matrimoni (de vegades abans del matrimoni) continua creixent a diversos països. sense que això es consideri ara negativament (són el 60% a França per exemple el 2020; el 52% al Regne Unit, però el 32% als Estats Units, veuen gairebé el 0% al Japó i la Xina el 2020). Amb la popularitat de la lluna de mel, com a extensió normativa del matrimoni, la societat moderna funciona així com si la dessacralització del matrimoni estigués compensada per una accentuació dels rituals, marcadors socials del conformisme.

• 2 Un riad és una casa de dues plantes construïda al voltant d'un pati a l'aire lliure amb una font, s (...)
• 3 Les “bodes xineses” són les núpcies romàntiques però purament simbòliques organitzades entre 2008 i (...)

5L'entrada a través del turisme matrimonial a priori presentava un requisit previ més que una discrepància pel que fa a la qüestió de la lluna de mel. Un ventall de proveïdors d'oci (empreses de lloguer, càterings, animadors, etc.) en llocs prestigiosos o rars (castells, masies, riads2, ranxos, cabanes, iglús... reals o falsos) al voltant de casaments, esdeveniments familiars que funcionen amb un model turístic no es podrien deixar de banda. Aquesta entrada també ens va permetre entendre què passava als paradisos nupcials de Nevada, per exemple com Reno, on la gent es divorcia abans de tornar-se a casar durant el dia. En altres llocs, la gran popularitat dels turistes asiàtics (especialment japonesos) per a destinacions de noces com Tahití i els castells del Loira pot haver-se enfrontat amb l'aspecte legal de la residència habitual. El matrimoni segons la llei francesa requereix la residència acreditada d'un dels cònjuges o d'un dels seus pares. També el “producte” turístic va resultar ser una manipulació (exemple de la prevaricació desenvolupada pel tinent d'alcalde de Tours3), o un simulacre (cerimònia republicana realitzada en un autèntic ajuntament privatitzat per a l'ocasió). Una falsificació en tot cas, que requeria un autèntic matrimoni preventiu, que satisfés una visió romàntica i es percebia com més econòmica que l'esdeveniment familiar a càrrec dels nuvis com és el cas del Japó. Al Japó, on l'elecció de casar-se a l'estranger demostra ser una fugida del pes de la tradició (i del seu cost per als nuvis). En definitiva, el que assistim és l'aparició d'una indústria matrimonial. S'organitza al voltant de proveïdors de serveis que treballen en xarxa i ofereixen productes estàndard o fets a mida cada cop més amplis que es poden estendre a l'elecció de la parella quan s'incorporen agències matrimonials.

• 4 Imatges populars ingènues produïdes a Épinal (Vosges) a partir de la Revolució Francesa per a un pú (...)

6D'expansió en expansió, pas a pas, aquest número de la revista Via tocava, certament d'una manera suau, una forma de turisme sexual. Aquest últim s'ha estès per tot el món, especialment als països pobres, amb "spots" com les ben coneguts al sud-est asiàtic. Fer un vol entre Bangkok i Phuket revela fins a quin punt la cabina s'omple de parelles formades per un europeu gran acompanyat d'un jove tailandès, o més rarament d'una noia. L'envergadura d'aquest fenomen és tal que s'ha implantat legislació a Europa i Amèrica per penalitzar els clients nacionals d'aquesta mercantilització. Però Manila, Saigon, Bali... Cambodja, Laos... segueixen sent grans destinacions amb jocs de dòmino entre cadascun aparentment, la qual cosa fa que quan un es fa massa visible se'l substitueix per un altre. Aleshores podria semblar que ens allunyem de la qüestió inicial de la lluna de mel, passant a l'entorn d'erotització de les societats occidentals que condueix, segons les lleis del mercat, a l'explotació post colonial de les poblacions pobres. El fet de buscar la teva parella (més que la teva acompanyant) lluny del teu entorn habitual seguint canals que de vegades poden ser semblants al tràfic de persones, per formar parella legítima, és una forma de dark tourism. Un artefacte de la imatge d'Epinal4 de la lluna de mel però que no és tan deslligada i independent de versus "autoritzada". Les anomenades destinacions de “lluna de mel”, que semblen voler distingir-se d'una manera moralment irreprotxable de les anteriors, són també (fins i tot invisibles) destinacions de prostitució (Tahití n'és un exemple, com Phuket a Tailàndia o Dalat al Vietnam).