Bibliografia
Fuentes impresas
Albon, Marquis d' – Cartulaire Général de l'Orde du Temple 1119?-1150. París: Librairie Ancienne, Honoré Champion, Éditeur, 1913.
ALTISENT, Agustí – Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol I, anys 960-1177. Barcelona: Abadia de Poblet; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993.
BOFARULL I MASCARÓ, Pròsper de – Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. 41 vols., Barcelona: L. Benaiges - José Eusebio Monfort, 1847-1910.
BRUGUERA, Jordi (ed.) – Llibre dels Fets del rei En Jaume. 2 vols. Barcelona: Editorial Barcino, 1991.
Finke, Heinrich – Papsttum und Untergang des Templerordens, II Band: Quellen, Münster, 1907.
Finke, Heinrich – Acta Aragonensia: quellen zur Deutschen, Italienischen, Französischen, Spanischen, zur Kirchenund Kulturgeschichte aus der Diplomatischen Korrespondenz Jaymes II: 1291-1327. Berlin, Leipzig: W. Rothschild, 1908.
Gonzalvo i Bou, Gener – Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI i XIII). Barcelona: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya, 1994.
Palou i Miquel, Hug – Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262). 2 vols. Barcelona: Fundació Noguera, 2009.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – Col·lecció Diplomàtica de la casa del Temple de Barberà. Barcelona: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya, 1997.
TRETON, Rodrigue – Diplomatari del Masdéu, I-V, Barcelona: Fundació Noguera, Barcelona, 2010.
Estudios
ALTISENT, Agustí – “Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII. L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200”. Anuario de Estudios Medievales 3 (1966), pp. 131-213.
ALVIRA, Martín – “Destruir aquells qui reneguen lo nom de Jhesucrist. El obispo de Barcelona Berenguer de Palou (1212-1241)”. in Ayala Martínez, Carlos de; Palacios Ontalva, J. Santiago (eds.) – Hombres de religión y guerra. Madrid: Sílex ediciones, 2018, pp. 373-388.
AYALA MARTÍNEZ, Carlos de – “Guerra y Órdenes Militares en la Edad Media: Balance y perspectivas de estudio”. in FERNANDES, Isabel Cristina (coord.) - Entre Deus e o Rei. O mundo das ordens militares. Palmela: Município de Palmela- GEsOS, 2018, vol. I, pp. 179-188.
Benet i Clarà, Albert – La família Gurb-Queralt (956-1276): senyors de Sallent, Oló, Avinyó, Gurb, Manlleu, Voltregà, Queralt i Santa Coloma de Queralt. Sallent: Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, 1993.
Bonet Donato, María – “Identidad de las hospitalarias en la Corona de Aragón”. Memoria y Civilización. Anuario de Historia 17 (2014), pp. 43-87.
Bulst-Thiele, M. Louise – Sacrae domus militiae Templi Hierosolymitani magistri, Untersuchungen zur Geschichte des Templerordens, 1118-1314. Göttingen: Vandenhoeck und Ruprecht, 1974.
Burgtorf, Jochen – The Central Convent of Hospitallers and Templars: History, Organization, and Personnel (1099/1120-1310). Leiden: Brill, 2008.
Busqueta i Riu, Joan – “Notícia sobre els Anglesola a la ciutat de Lleida”. XXXIX Jornada de Treball. Anglesola: Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2010, pp. 358-368.
Carraz, Damien – “Memoire lignagère et archives monastiques: les Bourbouton et la commanderie de Richerenches”. in AURELL, Martin (ed.) – Convaincre et persuader: communication et propagande au XIIè et XIIIè siècles. Poitiers: Université de Poitiers, 2007, pp. 465-502.
Carraz, Damien – “L’affiliation des laics aux commanderies templières et hospitalières de la basse vallée du Rhône (XIIe-XIIIe siècles)”. in LUTTRELL, Anthony; TOMMASI, Francesco (eds.) – Religiones militares: contributi alla storia degli Ordini Religioso-militari nel medioevo. Città di Castello: Selecta, 2008, pp. 171-190.
Carraz, Damien – Damien – “Donation”. in Bériou, Nicole; Josserand, Philippe (eds.) - Prier et combatre. Dictionnaire européen des ordres militaires au Moyen Âge. Paris: Fayard, 2009.
CHEVALIER, Marie-Anna (dir.) – Ordres militaires et territorialité au Moyen Âge entre Orient et Occident. París: Geuthner, 2020, pp. 271-310.
CINGOLANI, Stefano Maria – Pere el Gran. Vida, actes, paraula. Barcelona: Editorial Base, 2010.
CID PRIEGO, Carlos – “La escultura de la portada de la iglesia de Santa María de Belloc de Santa Coloma de Queralt”. Boletín Arqueológico 52 (1952), pp. 137-176.
CID PRIEGO, Carlos – La iglesia de Santa María de Belloc en Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ayuntamiento de Santa Coloma de Queralt, 1954.
Claverie, Pierre-Vincent – “La contribution des templiers de Catalogne à la defense de la Syrie franque (1290-1310)”. in Vermeulen, U.; Van Steenbergen, J. (eds.) – Egipt and Syria in the Fatimid, Ayyubid and Mamluk Eras III. Leuven: Peeters, 2001, pp. 171-192. (Proceedings of the 6th, 7th and 8th International Colloquium organized at the Katholieke Universiteit Leuven in May 1997, 1998 and 1999).
CLAVERIE, Pierre-Vincent – “Un moment clé de l’histoire du Royaume de Majorque: la fin de la vicomté de Castelnou (1321-1369)”. e-Spania [En línea] 29 (Consultado en 5 Noviembre 2020). Disponible en https://0-doi-org.catalogue.libraries.london.ac.uk/10.4000/e-spania.27099.
Conill, Miquel – Heroica vida y exemplares virtudes del Venerable Doctor D. Francisco de Queralt. Cervera: Impremta de la Universitat, 1736.
CORTADA, Juan – El templario y la villana. Crónica del siglo XIV. Barcelona: Imprenta de Brusi, 1840.
Costa i Paretas, M. Mercè – “La família Queralt i Santes Creus”. in I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català. Santes Creus: Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Vol. I, 1966, pp. 92-109.
Curzi, Gaetano – La pittura dei Templari. Milán: Silvana Editoriale, 2002.
Demurger, Alain – “L'aristocrazia laica e gli ordini militari in Francia nel Duecento: l'esempio della Bassa Borgogna”. in Coli, Enzo; De Marco, Maria; Tommasi, Francesco (eds.) – Militia Sacra. Gli ordini militari tra Europa e Terrasanta. Perugia: Società Editrice S. Bevignate, 1994, pp. 55-84.
Demurger, Alain – Les Templiers. Une chevalerie chrétienne au Moyen Âge. París: Seuil, 2005.
DÍAZ MANTECA, Eugeni – “La venda del castell de Culla al Temple: un procés llarg i dificultós (1303-1388)”. in Estudis recollits en el 750è aniversari de la carta de població (1244-1994). Culla: Comissió de Cultura per al 75è aniversari de la carta de població, vol. 2, 1994, pp. 451-481.
Duran i Sanpere, Agustí – Els retaules de pedra. Vol. I. Monumenta Cataloniae. Barcelona: Ed. Alpha, 1932.
Español BERTRAN, Francesca – L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 1991.
FELIU I MONTFORT, Gaspar – “La baronia d'Utxafava (1283-1422)”. Acta Mediaevalia 25 (2003-2004), pp. 257-276.
Ferrés i Arderiu, Pere – “Un jove romàntic Ramon Picó i Campanar”. Anuari Verdaguer 12 (2004), pp. 11-80.
FLUVIÀ I ESCORÇA, Armand de – “Rocabertí”. in Gran Enciclopèdia Catalana, 12, Barcelona, 1978, pp. 653-658.
Forey, Alan J. – The Templars in the ‘Corona de Aragón’. Londres: Oxford University Press, 1973.
Forey, Alan J. – “Recruitment to the Military Order (twelft to mid-fourteenth centuries)”. Viator 17 (1986), pp. 139-171.
Forey, Alan J. – “Women and the Military Orders in the twelfth and thirteenth centuries”. Studia Monastica 29 (1987), pp. 63-92.
Forey, Alan J. – “Letters of the last Two Templars Masters”. Nottingham Medieval Studies 45 (2001), pp. 166-167.
Forey, Alan J. – The fall of the Templars in the crown of Aragon. Ashgate: Aldershot, 2001.
Forey, Alan J. – “A Templar Lordship in Northern Valencia”. in CZAJA, Roman; SARNOWSKY, Jürgen – Selbstbild und Selbstverständnis der Geistlichen Ritterorden. Torun: Wydawnictwo Universytetu Mikolaja Kopernika, 2007, pp. 59-68.
Forey, Alan J. – “Aragonese templars in the Holy Land and Cyprus in the late thirteenth and early fourteenth centuries”. in Fernandes, Isabel Cristina F. – As Ordens Militares e as Ordens de Cavalaria. Entre o Occidente e o Oriente. Actas do V Encontro sobre Ordens Militares, 15 a 18 de Fevereiro de 2006. Palmela: Câmara Municipal de Palmela-GEsOS, 2009, pp. 451- 461.
FOREY, Alan J. – “The Careers of Templar and Hospitaller Office-Holders in Western Europe during the Twelfth and Thirteenth Centuries”. in JOSSERAND, Philippe; OLIVEIRA, Luís F.; CARRAZ, Damien – Élites et ordres militaires au Moyen Âge, Madrid: Casa de Velásquez, 2015, pp. 201-214.
Fort i Cogul, Eufemià – “Pere de Queralt, insigne collaborador de Pere el Gran i egregi amic de Santes Creus”. Boletín Arqueológico 93-96 (1966), pp. 129-139.
FUGUET SANS, Joan– “L'arquitectura dels templers al Camp de Tarragona i la seva aportació als orígens del “gòtic català”. XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya. Valls 24, 25 i 26 de novembre de 1989. Estudis Vallencs 28. Catalunya: Institut d’Estudis Vallencs, 1989, pp. 369-401.
Fuguet SANS, Joan – “Santuaris marians de l'Orde del Temple a Catalunya". Afers, fulls de recerca i pensament 10 (1990), pp. 419-433.
Fuguet SANS, Joan – L’arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1995.
Fuguet Sans, Joan – “Consideracions sobre l’ús de la creu en l’Orde del Temple”. in El temps sota control, Homenatge a F. Xavier Ricomà Vendrell. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1997, pp. 295-308.
Fuguet sans, Joan – “Contribució a l'estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l'arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes”. in Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya-Institut d’Estudis Catalans- Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, vol. I, pp. 225-236.
Fuguet Sans, Joan – Templers i hospitalers, II. Guia de les terres de l’Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1998.
FUguet sans, Joan – “Les esglésies amb arcs de diafragma de la Catalunya Nova”. in Bracons, Josep; Freixas, Pere (coords.) – L'Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, vol. I, pp. 152-159.
Fuguet Sans, Joan – Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 2005.
Fuguet Sans, Joan – “Any 1307, un capítol provincial dels templers catalano aragonesos a Sant Francesc de Montblanc”. Foradot 52 (2009), pp. 20-22.
FUGUET SANS, Joan – “Historia y patrimonio artístico de los templarios en Cataluña”. Cuadernos del Centro de Estudios de Monzón y Cinca Medio 41 (2015), pp. 139-181.
FUGUET SANS, Joan; ARTIGAU MIRALLES, Montserrat; FRANCH PAGÈS, Silvia – “La galeria del castell templer de Corbera d’Ebre”. Unicum 2 (2003), pp. 4-15.
Fuguet SANS, Joan; PLAZA ARQUÉ, Carme – “L’ordre de l’Hôpital de Saint-Jean de Jérusalem dans les territoires pyrénéens du nord de la Catalogne et de l’Aragon”. in Fuguet Sans, Joan; Plaza Arqué, Carme; Hofbauerová, Vera – Els Queralt a Santa Coloma, arquitectura, art i vida. Santa Coloma: Ajuntament de Santa Coloma, 2010.
Fuguet SANS, Joan; PLAZA ARQUÉ, Carme – “Culto a los santos y lucha contra el Islam en las Órdenes Militares de la Corona catalano-aragonesa”. in Carraz, Damien; Dehoux, Esther (dirs.) – Images et ornements autour des Ordres Militaires au Moyen Âge. Toulouse: Presses universitaires du Midi, 2016, pp. 36-38.
IGLESIES FORT, Josep – El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 1979-1980.
Jaspert, Nikolas – “Capta est Dertosa, clavis cristianorum: Tortosa and the Crusades”. in PHILLIPS, Jonathan (ed.) – The second crusade - scope and consequences. Manchester: Manchester University Press, 2001, pp. 90-110.
JASPERT, Nikolas – “The election of Arnau de Torroja as ninth Master of the Knights Templar (1180): an enigmatic decision reconsidered”. in Fernandes, Isabel Cristina (coord.) – As Ordens Militares e as Ordens de Cavalaria. Entre o Ocidente e o Oriente. Actas do V Encontro sobre Ordens Militares, 15 a 18 de Fevereiro de 2006. Palmela: Câmara Municipal de Palmela-GEsOS, 2009, pp. 371-398.
JOSSERAND, Philippe – Église et pouvoir dans la Peninsule Ibérique. Les Ordres Militaires dans le Royaume de Castille (1252-1369). Madrid: Casa de Velázquez, 2004.
Lavedan, Pierre – L'architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. París: Henri Laurens ed., 1935.
LIAÑO MARTÍNEZ, Emma – “Las iglesias góticas de Santa Coloma de Queralt”. Aplec de Treballs 2 (1980), pp. 21-50.
Magnou, Élisabeth – “Oblature, classe chevalesque et servage dans les maisons méridionales du Temple au XIIe siècle”. Annales du Midi 73 (1961), pp. 377-397.
Marca, Petrus de – Marca Hispanica sive limes Hispanicus. París: 1688.
Martinell Brunet, Cèsar – El monestir de Poblet. Barcelona: Ed. Barcino, 1927.
Martinell BRUNET, Cèsar – “Arquitectura mercedaria”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad 8 (1965), pp. 59-71.
Mas i Vives, Joan – El teatre a Mallorca a l’època romàntica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.
Masiá de Ros, Ángeles – Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. Madrid: CSIC, 1994, 2 vols.
Miramon, Charles de – Les “donnés” au Moyen Âge: une forme de vie religieuse laïque, v. 1180 - v. 1500. Paris: Les Editions du Cerf, 1999.
Miret i Sans, Joaquim – Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Barcelona: Casa Provincial de Caritat, 1910.
Morera i Llauradó, Emili – Tarragona cristiana, I. Tarragona: Establecimiento tipográfico de F. Arís e Hijo, 1897.
Morera i Llauradó, Emili – “Provincia de Tarragona”. in Carreras Candi, Francesc (dir) - Geografia General de Catalunya. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, s. d. [1909?].
Nicholson, Helen – "Women in Templar and Hospitaller Commanderies". in Luttrell, Anthony; Pressouyre, Léon (dirs.) – La Commanderie, institution des ordres militaires dans l'Occident médiéval. París: Comité des travaux historiques et scientifiques, 2002, pp. 125-134.
Pagarolas Sabater, Laureà – Els templers de les Terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213-1312). 2 vols. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1998.
Pié Faidella, Joan – Relación histórica del santuario de Paret Delgada. Tarragona: Tip. de F. Arís e Hijo, 1896.
Plaza Arqué, Carme – "El Promasó (Masó)”. Butlletí Interior. Societat d'Onomàstica 37 (1988), pp. 3-6.
Plaza Arqué, Carme – “La Masó, un topònim de luxe”. Sis Focs 29 (1989), pp. 3-6.
PONSIC, Pere – “Castellnou”. in Catalunya Romànica, XXV. El Vallespir, El Capcir, El Donasà, La Fenolleda, El Perapertusès. Barcelona, 1996.
RUNCIMAN, Steven – Vísperas sicilianas: una historia del mundo mediterráneo a finales del siglo XIII. Madrid: Alianza Ed., 1979.
Sans i Travé, Josep M. – “Alguns aspectes de l'establiment dels templers a Catalunya: Barberà”. Quaderns d'Història Tarraconense 1 (1977), pp. 9-59.
Sans i Travé, Josep M. – “El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-1248) ”. Butlletí Arqueològic 133-140 (1977), pp. 133-201.
Sans i Travé, Josep M. – “Pere de Queralt, primer feudatari de l'Espluga de Francolí (1150-1166)”. in Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia 2 (1977-1978), pp. 25-52.
Sans i Travé, Josep M. – “La comanda de Vallfogona de Riucorb. Primera part: la creació i formació del patrimoni (segles XII i XIII)”. Quaderns d'Història Tarraconense 2 (1980), pp. 7-54.
Sans i Travé, Josep M. – "La introducció de l'orde del Temple a Catalunya i la seva organització". in Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994, pp. 17-42.
Sans i Travé, Josep M. – Fra Arnau de Torroja, Mestre del Temple a Catalunya (1166-1181) i Mestre Major de l’Orde (1181-30 de setembre de 1184). Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2006, pp. 12-130.
Schenk, Jochen G. – “Forms of lay association with the Order of the Temple”. Journal of Medieval History 34 (2008), pp. 79-103.
Schenk, Jochen G. – Templar families. Cambridge: Cambridge University Press, 2015.
Segura Valls, Joan– Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt. Barcelona: Imprenta Vicente Magriñá, 1879.
Segura Valls, Joan – “Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la Història de las costums de Catalunya”. in Jochs Florals de Barcelona. Barcelona: Estampa de la Renaixensa, 1883.
Segura i Valls, Joan – “Repàs d’un Manual notarial del temps del rey En Jaume I”. in Congrés [Ier] d’Història de la Corona d’Aragó, dedicat al Rey en Jaume I y a la seua època. I, Barcelona: Stampa d’en Francisco Altés, 1909, pp. 300-326.
Segura Valls, Joan – Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. 2ª ed. Santa Coloma de Queralt, 1971.
Selwood, Dominic – Knights of the Cloister. Woodbridge: The Boydell Press, 1999.
Sobrequés Vidal, Santiago – Els barons de Catalunya. 3ª ed., Barcelona: Editorial Vicens Vives, 1970.
Tommasi, Francesco – “Uomini e done negli ordini militari di Terrasanta. Per il problema delle case doppie e miste negli ordini giovanita, templare e teutonico (secc. XII-XIV)”. in elm, Kaspar; Parisse, Michel (eds.) – Doppelklöster und andere Formen der Symbiose männlicher und weiblicher Religiosen im Mittelalter. Berlin: Duncker et Humblot, 1992. (Berliner Historische Studien, Band 18, Ordensstudien VIII), pp. 177-202.
TORMO y MONZÓ, Elias – “Dictamen de Santa María de Bell-lloch en Santa Coloma de Queralt (Tarragona)”. Boletín Arqueológico año XLIV, época IV, fasc. 3-4 (1944), pp. 58-66.
TORRES, Miquel y SANFELIU, Guiu – “Entre el Corb i l’Ondara. Relacions entre nobles i templers: els Anglesola, els Cervera i els Timor-Queralt”. Actes de la XXXVII Jornada de Treball. Barbens: Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2008, pp. 90-108.
Vilaginés Segura, Jaume – “Pere de Rovira, un templer del Vallès”. Notes 20 (2005), pp. 43-60.
Topo da página
Notas
Véase, entre otros, Forey, Alan J. – “Recruitment to the Military Order (twelft to mid-fourteenth centuries)”. Viator XVII (1986), pp. 139-171; Schenk, Jochen G. – Templar families. Cambridge: Cambridge University Press, 2015; Selwood, Dominic – Knights of the Cloister. Woodbridge: The Boydell Press, 1999, pp. 100-141; Burgtorf, Jochen – The Central Convent of Hospitallers and Templars: History, Organization, and Personnel (1099/1120-1310). Leiden: Brill, 2008.
Sobre las relaciones entre la nobleza y las órdenes hispanas, véase JOSSERAND, Philippe – Église et pouvoir dans la Peninsule Ibérique. Les ordres militaires dans le Royaume de Castille (1252-1369). Madrid: Casa de Velázquez, 2004, pp. 373-455.
Forey, Alan J. – The Templars in the ‘Corona de Aragón’. Londres: Oxford University Press, 1973, p. 312; FOREY, Alan J. – “The Careers of Templar and Hospitaller Office-Holders in Western Europe during the Twelfth and Thirteenth Centuries”. in JOSSERAND, Philippe; OLIVEIRA, Luís F.; CARRAZ, Damien – Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Madrid: Casa de Velásquez, 2015, p. 205.
El linaje Queralt no aparece tampoco en la obra de Sobrequés Vidal, Santiago – Els barons de Catalunya. 3ª ed. Barcelona: Editorial Vicens Vives, 1970.
Miret i Sans, Joaquim – Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Barcelona: Casa Provincial de Caritat, 1910, pp. 23-24; y Albon, Marquis d’– Cartulaire Général de l'Orde du Temple 1119?-1150. París: Librairie Ancienne, Honoré Champion Éditeur, 1913, doc. n. XXXIII, p. 25, datan este documento en 1130; sin embargo, Forey, Alan J. – The Templars… cree más probable que fuera redactado en 1131, el día antes de la muerte del conde Ramon Berenguer que es cuando pidió el ingreso en la Orden.
Posteriormente amplió el tema Sans i Travé, Josep M. – “Alguns aspectes de l'establiment dels templers a Catalunya: Barberà”. Quaderns d'Història Tarraconense 1 (1977), pp. 9-59.
TRETON, Rodrigue – Diplomatari del Masdéu. Vol. I. Barcelona: Fundació Noguera, pp. 25-27.
FUGUET SANS, Joan – “Historia y patrimonio artístico de los templarios en Cataluña”. Cuadernos del Centro de Estudios de Monzón y Cinca Medio 41 (2015), p. 180.
Arnau de Torroja aparece en muchos de los documentos de SANS I TRAVÉ, Joseph M. (ed.) – Collecció Diplomàtica de la casa del Temple de Barberà. Barcelona: Departament de Justícia-Generalitat de Catalunya, 1997.
La familia Gurb-Queralt fue estudiada de manera definitiva y ejemplar por Benet (cuyo trabajo seguimos aquí) Benet i Clarà, Albert – La família Gurb-Queralt (956-1276): senyors de Sallent, Oló, Avinyó, Gurb, Manlleu, Voltregà, Queralt i Santa Coloma de Queralt. Sallent: Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, 1993.
La mayor parte de documentación sobre la familia Queralt se encuentra en el Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, Patrimoniales, Fons Queralt; en el Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, Montblanc, Fons Notarial de Santa Coloma de Queralt; en Biblioteca de Catalunya, Barcelona, Reserva, Fons Queralt.
Los Queralt-Timor tuvieron la suerte de ser conocidos gracias a la importante aportación histórica de Segura Valls, Joan – Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt. Barcelona: Imprenta Vicente Magriñá, 1879; Segura Valls, Joan – Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. 2ª ed., Santa Coloma de Queralt, 1971; los trabajos de Costa i Paretas, M. Mercè – “La família Queralt i Santes Creus”. in I Colloqui d’Història del Monaquisme Català. Santes Creus: Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, v. I, 1966, pp. 93-109; y Fort i Cogul, Eufemià – “Pere de Queralt, insigne collaborador de Pere el Gran i egregi amic de Santes Creus”. Boletín Arqueológico de Tarragona, 93-96, (1966), pp. 129-139, proporcionan también informaciones sobre algunos aspectos de éste linaje.
Era un procedimiento frecuente que una familia noble adoptara como patronímico el nombre del castillo en lugar del de su linaje. Ocurrió con los Queralt, los Torroja, los Cervera...
El castillo de Queralt lo tenía en feudo de su hermano Bernat Guillem, continuador de la rama principal de los Gurb-Queralt.
Miret i Sans, Joaquim – Les cases …, p. 38; BOFARULL I MASCARÓ, Pròsper de – Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. Vol. IV. Barcelona: José Eusebio Monfort, 1849, doc. n. XI, pp. 29-32; Gonzalvo i Bou, Gener – Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI i XIII). Barcelona: Departament de Justícia-Generalitat de Catalunya, 1994, doc. n. 11, pp. 49-51.
Algunos historiadores han confundido este personaje con un miembro de la familia Timor y lo han considerado padre de Pere ii de Queralt-Timor, que no pertenecía a los Timor sino a una rama colateral de los Gurb-Queralt (Fuguet Sans, Joan; Plaza Arqué, Carme; Hofbauerová, Vera –Els Queralt a Santa Coloma, arquitectura, art i vida. Santa Coloma: Ajuntament de Santa Coloma, 2010, p. 16).
Sobre Pere I de Queralt, veáse Sans i Travé, Josep M. – “Pere de Queralt, primer feudatari de l'Espluga de Francolí (1150-1166)”. Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofía 2 (1977-1978), pp. 25-52; Fort i Cogul, Eufemià – “Pere de Queralt (…)” …, pp. 129-139; ALTISENT, Agustí – “Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII: l'Espluga de Francolí de 1079 a 1200”. Anuario de Estudios Medievales 3 (1966), pp. 142-143.
Fueron varios los señores de la Conca de Barberà y tierras vecinas que peregrinaron a la Ciudad Santa. El viaje les proporcionaba además un prestigio social (ALTISENT, Agustí – “Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII (...)” …, pp. 150-167).
Sans i Travé, Josep M. – “La comanda de Vallfogona de Riucorb. Primera part: la creació i formació del patrimoni (segles XII i XIII)”. Quaderns d'Història Tarraconense 2 (1980), pp. 7-54.
Morera i Llauradó, Emili – Tarragona cristiana. Vol I. Tarragona: Establecimiento tipográfico de F. Arís e Hijo, 1897, p. 474.
SANS I TRAVÉ (ed.) – Collecció diplomática ..., doc. n. 156.
Sobre las diferentes casuísticas de las donaciones, véase Carraz, Damien –Damien - “Donation”. in Bériou, Nicole; Josserand, Philippe (eds.) – Prier et combatre. Dictionnaire européen des ordres militaires au Moyen Âge. Paris: Fayard, 2009.
Se trata de una posible intervención de Gombau de Oluja y Guillem de Timor en los sucesos acaecidos en Tarragona entre los Aguiló y el arzobispo Guillem de Cervelló. Véase Marca, Petrus de – Marca Hispanica sive limes Hispanicus. París: 1688, doc. n. 456, col. 1353-1354. Citado por Morera I LLAURADÓ, Emili – Tarragona cristiana ..., pp. 471-474.
Sans i Travé, Josep M. – “La comanda de Vallfogona de Riucorb (…)” …; Fuguet Sans, Joan – L'arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1995, pp. 218-237.
Miret i Sans, Joaquim – Les cases ..., p. 346; Sans i Travé, Josep M. – “El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-248)”. Butlletí Arqueològic 133-140 (1977), pp. 133-201.
Fuguet Sans, Joan – L'arquitectura ..., pp. 237-242.
El topónimo Mesó (en la toponimia catalana “Masó”) remite a un establecimiento del Temple (Plaza Arqué, Carme – “El Promasó (Masó)”. Butlletí Interior. Societat d'Onomàstica 37 (1988), pp. 3-6: véase también Plaza Arqué, Carme – “La Masó, un topònim de luxe”. Sis Focs 29 (1989).
Sans i Travé, Josep M. – “El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-248)” …, p. 188.
Ya Miret I SANS, Joaquim – Les cases ..., p. 248, observó que se trataba de una encomienda especial. Véase Forey, Alan J. – Women and the Military Orders in the twelfth and thirteenth centuries”. Studia Monastica, XXIX (1987), pp. 63-92; Nicholson, Helen – “Women in Templar and Hospitaller Commanderies”. in Luttrell, Anthony; Pressouyre, Léon (dirs.) – La Commanderie, institution des ordres militaires dans l'Occident médiéval. Paris: Comité des travaux historiques et scientifiques, 2002, pp. 125-134; Demurger, Alain – Les Templiers. Une chevalerie chrétienne au Moyen Âge. París: Seuil, 2005, pp. 130-132.
Véase el documento en Tommasi, Francesco – “Uomini e done negli ordini militari di Terrasanta. Per il problema delle case doppie e miste negli ordini giovanita, templare e teutonico (secc. XII-XIV)”. in elm, Kaspar; Parisse, Michel (eds.) – Doppelklöster und andere Formen der Symbiose männlicher und weiblicher Religiosen im Mittelalter. Berlin: Duncker et Humblot, 1992. (Berliner Historische Studien, Band 18, Ordensstudien VIII), pp. 177-202.
Sans i Travé, Josep M. – “El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-248)” …, pp. 182-185.
Sans i Travé, Josep M. – “La introducció de l'orde del Temple a Catalunya i la seva organització”. in Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994, p. 34.
Tommasi, Francesco – “Uomini e done negli ordini militari di Terrasanta (…)” …, p. 200, interpreta que Ermengarda fue primero donada y al cabo de un tiempo, ya viuda de Gombau, fue plenamente soror profesa.
Remarcan esta ambigüedad Nicholson, Helen – “Women in Templar and Hospitaller Commanderies” …, pp. 126-127 y Tommasi, Francesco – “Uomini e done negli ordini militari di Terrasanta (…)” …, p. 200.
SANS I TRAVÉ (ed.) – Collecció Diplomàtica ..., doc. n. 191.
“quod vobis faciatis michi Berenguer secundum alios donatos qui abitant ibi”, SANS I TRAVÉ (ed.) – Collecció Diplomàtica ..., doc. n. 179r.
Un caso parecido podría ser el de las hospitalarias de Isot: “... la participación de algunas hermanas se concretó en determinadas acciones, como, por ejemplo, en la recepción de los donados y donadas” (Bonet Donato, María – “Identidad de las hospitalarias en la Corona de Aragón”. Memoria y Civilización. Anuario de Historia 17 (2014), p. 67. Véase también Fuguet SANS, Joan; PLAZA ARQUÉ, Carme – “L’ordre de l’Hôpital de Saint-Jean de Jérusalem dans les territoires pyrénéens du nord de la Catalogne et de l’Aragon”. in CHEVALIER, Marie-Anna (dir.) – Ordres militaires et territorialité au Moyen Âge entre Orient et Occident. París: Geuthner, 2020, pp. 277-278.
Véase Magnou, Élisabeth – “Oblature, classe chevalesque et servage dans les maisons méridionales du Temple au XIIe siècle”. Annales du Midi 73 (1961), pp. 377-397; Miramon, Charles de – Les “donnés” au Moyen Âge: une forme de vie religieuse laïque, v. 1180 - v. 1500. Paris: Les editions du Serf, 1999; Schenk, Jochen G. – “Forms of lay association with the Order of the Temple”. Journal of Medieval History 34 (2008), pp. 79-103; Carraz, Damien – “L’affiliation des laics aux commanderies templières et hospitalières de la basse vallée du Rhône (XIIe-XIIIe siècles)”. in LUTTRELL, Anthony; TOMMASI, Francesco (eds.) – Religiones militares: contributi alla storia degli Ordini Religioso-militari nel medioevo, Città di Castello: Selecta, 2008, pp. 171-190; Bonet Donato, María – “Identidad de las hospitalarias en la Corona de Aragón” ..., p. 67.
Es probable que este personaje iniciara su carrera en Barberà. Tuvo cargos de responsabilidad en la Orden: en 1227 fue comendador de Horta; en 1231-1233, de Gardeny; en 1234 y 1236, de Villel; en 1240, de Cantavieja; y entre 1243-1245 otra vez en Villel (FOREY, Alan J. – The templars ..., pp. 427-444). Aportó tierras importantes en los dominios que el Temple ya poseía en Vallfogona, Sans i Travé, Josep M. – “La comanda de Vallfogona de Riucorb (…)” …, p. 30.
Sans i Travé, Josep M. – “El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-248)” …, p. 160.
FUGUET SANS, Joan – L’arquitectura..., pp. 141-142.
FUGUET SANS, Joan – “L'arquitectura dels templers al Camp de Tarragona i la seva aportació als orígens del “gòtic català”. XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya. Valls 24, 25 i 26 de novembre de 1989, Estudis Vallencs, 28. Catalunya: Institut d’Estudis Vallencs, 1989, p. 382; IGLESIES FORT, Josep – El fogatge de 1553. El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. 2 vols. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 1979-1980, p. 269.
FUGUET SANS, Joan – L'arquitectura..., pp. 243-244.
Los pergaminos copiados en el “Cartulari AB de l'arquebisbe Rocabertí” del Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, (publicados por Sans I TRAVÉ, Josep M. – Collecció Diplomàtica ...), tan sólo representan una parte mínima de la documentación.
“Del féu de Rourell formaren los Templers una preceptoria que depenjava de la encomanda de Barbarà, montant algun establiment en l'eremitori de la Mare de Déu de Paret Delgada, en lo terme de la Selva”, in Morera i Llauradó, Emili – Provincia de Tarragona. Barcelona: Geografia de Catalunya. Dir. F. Carreras y Candi, s. d., p. 348.
Pié Faidella, Joan – Relación histórica del santuario de Paret Delgada. Tarragona: Tip. de F. Arís e Hijo, 1896, pp. 17-26.
Véase Lavedan, Pierre – L'architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. París: Henri Laurens (ed.), 1935, p. 72.
Fuguet sans, Joan – L'arquitectura..., pp. 386-395; Fuguet sans, Joan – “Contribució a l'estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l'arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes”. in Miscellània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. vol. I., Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, pp. 225-236; Fuguet sans, Joan – “Les esglésies amb arcs de diafragma de la Catalunya Nova”. in Bracons, Josep; Freixas, Pere (coords.) – L'Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Vol. 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, pp. 152-159.
ACA, Fons Queralt, perg. n. 11. (citado por Fuguet sans, Joan – L'arquitectura ..., p. 231). Este documento contiene la primera noticia sobre el santuario de Bell-lloc que se convertiría en mausoleo de los Queralt. En 1230, Arnau testó por segunda vez y murió en 1236 (Martinell Brunet, Cèsar – El monestir de Poblet. Barcelona: Ed. Barcino, 1927, p. 142).
Segura Valls, Joan – Historia de la villa ..., pp. 39-42.
Segura Valls, Joan – Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa ..., p. 75.
En su testamento manda que sean restituidas las deudas de su mujer Berenguera “quondam” (Segura Valls, Joan – Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa ..., p. 75).
Palou i Miquel, Hug (ed.).) – Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262). Vol. II. Barcelona: Fundació Noguera, 2009, doc. n. 567, p. 724.
Aunque quizá no era tan frecuente en la Orden del Temple como en otras órdenes hispanas, el hecho de mantener y transmitir el patrimonio no debía de ser un caso exepcional. Véase Josserand, Philippe – Église et pouvoir ..., pp. 430-433.
Miret I SANS, Joaquim – Les cases..., pp. 528-533; FOREY, Alan J. – The Templars ..., pp. 421-437. Los lugartenientes en la Corona de Aragón solían ser comendadores de las encomiendas más importantes: Monzón, Gardeny y Miravet (Forey, Alan J. – The Templars ..., p. 314). Así ocurrió con Pere II de Queralt y sus hermanos Jaume y Arnau de Timor.
“[446] E, nos tornat a la albergada, vengren a nós (...) el maestre d'Uclés e el bisbe de Barcelona e En Pere de Queralt (qui tenía loch del maestre del Temple)”, in BRUGUERA, Jordi (ed.) – Llibre dels Fets del rei En Jaume. Barcelona: Editorial Barcino, 1991, vol. II, p. 325.
Pagarolas habla de Pere II como uno de los templarios con una de las carreras en el Temple más notables de la Corona de Aragón (Pagarolas Sabater, Laureà – Els templers de les Terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213-1312). Tarragona: Diputació de Tarragona I, 1998, p. 68, nota 122.
Aunque no se ha podido documentar, es probable que Arnau hubiera intervenido en las luchas contra los musulmanes, bulst-thiele, M. Louise – Sacrae domus militiae Templi Hierosolymitani magistri, Untersuchungen zur Geschichte des Templerordens, 1118-1314. Göttingen: Vandenhoeck und Ruprecht, 1974, p. 100; Véase también Sans i Travé, Josep M. – Fra Arnau de Torroja, mestre del Temple a Catalunya (1166.1181) i mestre major de l’Orde (1181-30 de setembre de 1184). Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2006, pp. 12-130; JASPERT, Nikolas – “The election of Arnau de Torroja as ninth Master of the Knights Templar (1180): an enigmatic decision reconsidered”. in Fernandes, Isabel Cristina (coord.) – As Ordens Militares e as Ordens de Cavalaria. Entre o Occidente e o Oriente. Actas do V Encontro sobre Ordens Militares, 15 a 18 de Fevreiro de 2006. Palmela: Câmara Municipal de Palmela / GEsOS, 2009, pp. 371-398.
Sobre Guillem de Mont-redon, Pladevall i Font, Antoni – “Mont-rodon, Guillem de”. in Gran Enciclipèdia Catalana 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S. A. 1977, p. 269.
Sobrequés Vidal, Santiago – Els barons ..., pp. 120-123.
Fuguet Sans, Joan; Plaza Arqué, Carme; Hofbauerová, Vera – Els Queralt... , pp. 33-67.
Fuguet Sans, Joan – L’arquitectura..., pp. 220-222.
Fuguet Sans, Joan; Plaza Arqué, Carme; Hofbauerová, Vera – Els Queralt..., p. 49.
Fuguet Sans, Joan – L’arquitectura..., p. 91; FUGUET SANS, Joan; ARTIGAU MIRALLES, Montserrat; FRABCH PAGÈS, Silvia – “La galeria del castell templer de Corbera d’Ebre”. Unicum 2 (2003), pp. 4-15.
TORMO y MONZÓ, Elias – “Dictamen de Santa María de Bell-lloch en Santa Coloma de Queralt (Tarragona)”. Boletín Arqueológico 44 (1944), pp. 58-66; CID PRIEGO, Carlos – La iglesia de Santa María de Belloc en Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ayuntamiento de Santa Coloma de Queralt, 1954; Martinell BRUNET, Cèsar – “Arquitectura mercedaria”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad VIII (1965), pp. 59-71; LIAÑO MARTÍNEZ, Emma – “Las iglesias góticas de Santa Coloma de Queralt”. Aplec de Treballs 2 (1980), pp. 21-50; Fuguet SANS, Joan – “Santuaris marians de l'Orde del Temple a Catalunya”. Afers, fulls de recerca i pensament 10 (1990), pp. 419-433; y Español BERTRAN, Francesca – L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 1991, pp. 273-289.
Segura i Valls, Joan – Historia de la villa ..., pp. 42-55; SEGURA I VALLS, Joan – “Repàs d’un Manual notarial del temps del rey En Jaume I”. in Congrés [Ier] d’Història de la Corona d’Aragó, dedicat al Rey en Jaume I y a la seua època. Barcelona: Stampa d’en Francisco Altés, 1909, vol. I, pp. 300-326.
Segura i Valls, Joan – Historia de la villa..., pp. 46-49, 93.
Costa i Paretas, Maria Mercè – “La família Queralt i Santes Creus”…, pp. 93-109; Fort i Cogul, Eufemià – “Pere de Queralt (…)”..., pp. 129-139. En Poblet hay un sarcófago de los Queralt (FUGUET SANS, Joan; PLAZA ARQUÉ, Carme; HOFBAUEROVÁ, Vera – Els Queralt ..., pp. 119-121).
Sin embargo, su hijo Pere III decidió ser enterrado en Santes Creus, igual que su soberano, Pere el Gran, del que fue uno de los principales colaboradores.
El estudio más completo sobre la puerta se debe a CID PRIEGO, Carlos – “La escultura de la portada de la iglesia de Santa María de Belloc de Santa Coloma de Queralt”. Boletín Arqueológico 52 (1952), pp. 137-176.
La cruz tiene a su vez valor religioso y heráldico, de pertenencia a la Orden (Fuguet Sans, Joan –“Consideracions sobre l’ús de la creu en l’Orde del Temple”. in El temps sota control, Homenatge a F. Xavier Ricomà Vendrell. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1997, pp. 295-308). Las cruces del castillo de Santa Coloma y de Bell-lloc pertenecen al siglo XIII cuando el Temple empieza a usarlas en territorio de la Corona (en Corbera y Peníscola: Fuguet Sans, Joan – Templers i hospitalers, II. Guia de les terres de l’Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1998, pp. 94-98 y pp. 53-55; en Mallorca: Fuguet Sans, Joan – Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 2005, pp. 76-77).
Cid PRIEGO, Carlos – La iglesia de Santa María ..., p. 43.
“... túnica quasi fins als talons, ab mànegues estretes com ajustat, falda poch folgada, cenyida la cintura ab una corretja; y al cap cucurulla” (Segura Valls, Joan – “Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la Història de las costums de Catalunya”. in Jochs Florals de Barcelona. Barcelona: Estampa de la Renaixensa, 1883, p. 139).
Conill, Miquel – Heroica vida y exemplares virtudes del Venerable Doctor D. Francisco de Queralt. Cervera: Impremta de la Universitat, 1736, p. 7. También podría tratarse de una ficción construida a posteriori, ya que la obra es un panegírico dirigido a los Queralt.
En 1869 Ramon Picó i Campanar estrenó en Barcelona una obra de teatro en catalán con el título Cor de Roure. La obra contiene elementos históricos y legendarios y nunca se menciona la relación de Pere II con la Orden del Temple. Véase Mas i Vives, Joan – El teatre a Mallorca a l’època romàntica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, pp. 325-326; Ferrés i Arderiu, Pere – “Un jove romàntic Ramon Picó i Campanar”. Anuari Verdaguer 12 (2004), pp. 11-80.
Curzi, Gaetano – La pittura dei Templari. Milán: Silvana Editoriale, 2002, p. 46.
Fuguet, Joan y Plaza, Carme – “Culto a los santos y lucha contra el Islam en las Órdenes Militares de la Corona catalano-aragonesa”. in Carraz, Damien; Dehoux, Esther (dirs.) – Images et ornements autour des Ordres Militaires au Moyen Âge. Toulouse: Presses universitaires du Midi, 2016, pp. 36-38.
TORMO y MONZÓ, Elías – Dictamen..., pp. 58-66.
Forey, Alan J. – The templars..., pp. 421-437.
Forey, Alan J. – The templars ..., p. 414, Doc. XLIV ... Et frater Dalmatius de Timor torcuplerius. Los turcoples formaban un cuerpo de caballería ligera que estaba al servicio sobretodo de las órdenes militares establecidas en Chipre, Jerusalén, Rodas, etc., durante las Cruzadas.
MIRET I SANS, Joaquim – Les cases ..., p. 517; Forey, Alan J. – The Templars ..., p. 426.
FOREY Alan J. – The fall of the Templars in the crown of Aragon. Aldershot: Ashgate, 2001, p. 40.
“naturalem nostrum” (Forey, Alan J. – “Letters of the last Two Templars Masters”. Nottingham Medieval Studies 45 (2001), pp. 166-167) y quizá hijo ilegítimo de Jaime II (Finke, Heinrich – Acta Aragonensia, II Nächtrage, reprint 621 (citado por Burgtorf, Jochen – The Central Convent ..., p. 427).
Forey, Alan J. – “Letters of the last Two Templars Masters” ..., p. 148.
FOREY Alan J. – The fall of the Templars ..., pp. 222-227.
RUNCIMAN, Steven – Vísperas sicilianas: una historia del mundo mediterráneo a finales del siglo XIII. Madrid: Alianza Ed., 1979; CINGOLANI, Stefano Maria – Pere el Gran. Vida, actes, paraula. Barcelona: Editorial Base, 2010.
MIRET I SANS, Joaquim – Les cases ..., pp. 154-155 y pp. 347-348. Busqueta i Riu, Joan – “Notícia sobre els Anglesola a la ciutat de Lleida”. XXXIX Jornada de Treball. Anglesola: Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2010, pp. 366 -368; TORRES, Miquel; SANFELIU, Guiu – “Entre el Corb i l’Ondara. Relacions entre nobles i templers: els Anglesola, els Cervera i els Timor-Queralt”. Actes de la XXXVII Jornada de Treball. Barbens: Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2008, pp. 98-100.
MIRET I SANS, Joaquim – Les cases ..., pp. 516 y 314.
FOREY, Alan J., – The templars ..., pp. 421-437.
MIRET I SANS, Joaquim – Les cases ..., p. 444. Hay una cierta confusión entre Guillem II y Guillem III de Anglesola. Teniendo en cuenta la fecha de la muerte de Guillem II, 1236, creemos que el templario era Guillem III ya que es comendador de varias encomiendas hasta 1261.
Simó era hijo de Ramon de Palau y Eliarda de Torroja. Los Torroja dominaron la Espluga de Francolí por el matrimonio de Ramon II de Torroja con Gaia de Cervera (ALTISENT, Agustí – “Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII (...)” …, p. 153). Ramon era del linaje del Gran Maestre Arnau de Torroja. Véase también Sobrequés Vidal, Santiago – Els barons ..., pp. 100-101.
MIRET I SANS, Joaquim – Les cases ..., pp. 313-316. Sibila fue la esposa del vizconde de Ampurias y madre del templario Hug de Ampurias, que fue hecho prisionero en la toma de Trípoli el 1289 (Claverie, Pierre-Vincent – “La contribution des templiers de Catalogne à la defense de la Syrie franque (1290-1310)”. in Vermeulen, U.; Van Steenbergen, J. (eds.) – Egipt and Syria in the Fatimid, Ayyubid and Mamluk Eras III. Leuven: Peeters, 2001, p. 174 (Proceedings of the 6th, 7th and 8th International Colloquium organized at the Katholieke Universiteit Leuven in May 1997, 1998 and 1999).
Forey, Alan J. – “A Templar Lordship in Northern Valencia”. in CZAJA, Roman; SARNOWSKY, Jürgen – Selbstbild und Selbstverständnis der Geistlichen Ritterorden. Torun: Wydawnictwo Universytetu Mikolaja Kopernika, 2007, pp. 59-68; pp. 59-68; DÍAZ MANTECA, Eugeni – “La venda del castell de Culla al Temple: un procés llarg i dificultós (1303-1388)”. in Estudis recollits en el 750è aniversari de la carta de població (1244-1994). Culla: Comissió de Cultura per al 750è aniversari de la carta de població, vol. 2, 1994, pp. 451-481.
Fuguet Sans, Joan – “Any 1307, un capítol provincial dels templers catalanoaragonesos a Sant Francesc de Montblanc”. Foradot 52 (2009), pp. 20-22.
Probablemente, a la rama Anglesola - Utxafava. Véase FELIU I MONTFORT, Gaspar – “La baronia d'Utxafava (1283-1422). Acta Mediaevalia 25 (2003-2004), pp. 262. Guillem III, el templario, pertenecía a la rama de los Anglesola - Bellpuig.
Fuguet Sans, Joan – “Any 1307, un capítol provincial dels templers (...)” …, pp. 20-22. Ramon de Anglesola era hijo de Galceran de Anglesola, quien, gracias a su rango, intercedió por él durante el sitio de Miravet (Forey, Alan J. – The fall of the Templars..., p. 91).
Forey, Alan J. –The fall of the Templars ..., p. 214.
Finke, Heinrich – Papsttum und Untergang des Templerordens, II Band: Quellen, Münster, 1907, p. 249.
Yace junto a su esposo, Pere IV de Queralt, en el magnífico mausoleo gòtico (siglo XIV) de la capilla norte de la iglesia de Bell-lloc.
CLAVERIE, Pierre-Vincent – “Un moment clé de l’histoire du Royaume de Majorque: la fin de la vicomté de Castelnou (1321-1369)”. e-Spania [En línea] 29 (Consultado en 5 Noviembre 2020). Disponible en https://0-doi-org.catalogue.libraries.london.ac.uk/10.4000/e-spania.27099 , p. 3.
MASIÁ, DE ROS, Ángeles – Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. Madrid: CSIC, vol. 1, 1994, pp. 162-163.
Miret i Sans, Joaquim – Les cases ... p. 515; FOREY Alan J. – The templars ..., p. 420.
PONSIC, Pere – “Castellnou”. in Catalunya Romànica, XXV. El Vallespir, El Capcir, El Donasà, La Fenolleda, El Perapertusès. Barcelona, 1996, pp. 186; CLAVERIE, Pierre-Vincent – “Un moment clé de l’histoire du Royaume de Majorque (...)” …, p. 4.
FLUVIÀ I ESCORÇA, Armand de – “Rocabertí”. in Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. 12. Barcelona: [s.e.], 1978, pp. 653-658. Agradecemos a Pere Martell sus comentarios sobre Francesca de Castellnou.
FOREY Alan J. – The fall of the Templars ..., pp. 228-229.
Sobre las negociaciones dirigidas por el rey Jaume II para liberar a Dalmau de Rocabertí, véase Claverie, Pierre-Vincent – “La contribution des templiers de Catalogne à la defense de la Syrie franque (1290-1310)”. in VERMEULEN, U.; VAN STEENBERGEN, J. (eds.) – Egipt and Syria in the Fatimid, Ayyubid and Mamluk Eras. III. Leuven: Peeters, 2001 (Proceedings of the 6th, 7th and 8th International Colloquium organized at the Katholieke Universiteit Leuven in May 1997, 1998 and 1999), pp. 185-188.
Para tomar el hábito del Temple un casado era necesario el consentimiento de la esposa, que debía firmar la escritura del compromiso con la Orden [MIRET I SANS, Joaquim – Les cases..., p 335. Véase también Forey, Alan J. – “Recruitement”. in Bériou, Nicole; Josserand, Philippe (eds.) – Prier et combatre. Dictionnaire européen des ordres militaires au Moyen Âge. Paris: Fayard, 2009].
Es el caso del Maestre Provincial Pere de Rovira [Vilaginés Segura, Jaume – “Pere de Rovira, un templer de Vallès”. Notes 20 (2005), p. 50], quien también en 1145 influyó en la donación a la Orden de Nicolás, hijo de Hugo de Bourbouton (Albon, Marquis d' – Cartulaire Général, doc. n. XXXLXXI, p. 237). Sobre los Bourbouton y la encomienda de Richerenches, véase Carraz, Damien – “Memoire lignagère et archives monastiques: les Bourbouton et la commanderie de Richerenches”. in AURELL, Martin (ed.) – Convaincre et persuader: communication et propagande au XIIè et XIIIè siècles. Poitiers: Université de Poitiers, 2007, pp. 465-502.
DÍAZ MANTECA, Eugeni – “La venda del castell de Culla al Temple: un procés llarg i dificultós (1303-1388)”. in Estudis recollits en el 750è aniversari de la carta de població (1244-1994). Culla: Comissió de Cultura per al 75è aniversari de la carta de població, vol. 2, 1994, pp. 451-481; FOREY, Alan J. – “A Templar Lordship in Northern Valencia”. in CZAJA, Roman; SARNOWSKY, Jürgen (eds.) – Selbstbild und Selbstverständnis der Geistlichen Ritterorden. Torun: Wydawnictwo Universytetu Mikolaja Kopernika, 2007, pp. 59-68.
Véase Jaspert, Nikolas – “Capta est Dertosa, clavis cristianorum: Tortosa and the Crusades”. in PHILLIPS, Jonathan (ed.) – The second crusade - scope and consequences. Manchester: Manchester University Press, 2001, pp. 90-110.
Demurger, Alain – “L'aristocrazia laica e gli ordini militari in Francia nel Duecento: l'esempio della Bassa Borgogna”. in Coli, Enzo; De Marco, Maria; Tommasi, Francesco (eds.) – Militia Sacra. Gli ordini militari tra Europa e Terrasanta. Perugia: Società Editrice S. Bevignate, 1994, p. 66.
CINGOLANI, Stefano Maria – Pere el Gran ..., pp. 178-179.
El ejemplo paradigmático sería el obispo de Barcelona Berenguer de Palou (ALVIRA, Martín – “Destruir aquells qui reneguen lo nom de Jhesucrist. El obispo de Barcelona Berenguer de Palou (1212-1241)”. in Ayala Martínez, Carlos de; Palacios Ontalva, J. Santiago (eds.) – Hombres de religión y guerra. Madrid: Sílex ediciones, 2018, pp. 373-388.)
Forey, Alan J. – The fall of the Templars ..., p. 215.
“es necesario desterrar de manera definitiva la equívoca etiqueta de “monjes soldados”, que enturbia más que aclara” (AYALA MARTÍNEZ, Carlos de – “Guerra y Órdenes Militares en la Edad Media: Balance y perspectivas de estudio”. in FERNANDES, Isabel Cristina F. (ed.) – Entre Deus e o Rei. O mundo das ordens militares. Palmela: Município de Palmela; GEsOS, 2018, I, p. 186).
Topo da página